Wearables el 2026: on som

Quanta gent té realment un wearable

El mercat mundial de tecnologia wearable es va valorar en 92.900 milions de dòlars el 2025 i s'espera que més que dupliqui aquesta xifra el 2033. La recerca també lliga l'ús constant amb augments mesurables de l'activitat diària, alhora que dona a metges i entrenadors una imatge més nítida de les persones que atenen.

Què porta la gent de veritat

El rellotge intel·ligent continua molt per davant, però els tensiòmetres i els mesuradors de glucosa demostren que la categoria fa temps que va més enllà de les polseres d'activitat.

Font

Portar un wearable et canvia realment la salut

La recerca és més matisada del que promet la publicitat, però el patró es veu clar. Una revisió sistemàtica de revisions sistemàtiques (sí, existeix) que recull desenes d'assajos va concloure que les polseres d'activitat feien pujar el recompte de passes una mitjana de 1.127 al dia al cap de quatre a sis mesos, amb efectes més petits però encara visibles fins a quatre anys després. Una altra revisió de la Universitat del Sud d'Austràlia, amb gairebé 400 estudis i 164.000 participants, va trobar fins a 40 minuts més de caminada al dia i una pèrdua mitjana d'1 kg en cinc mesos.

Amb el son passa una cosa semblant: l'efecte és real, però moderat. Una enquesta a usuaris de wearables feta al llarg de set anys mostra que la gent percep millores més grans en activitat física que en son o alimentació. Compartir dades d'apps de salut i fitnes a les xarxes socials també és més habitual que fa deu anys. Per a algunes persones, ensenyar els avenços en públic hi afegeix un compromís que ajuda a mantenir els hàbits.

Els wearables també arriben a la consulta i a l'entrenament

El canvi no és només personal. En una enquesta del 2026 a 2.222 metges d'arreu del món, el 97 % va dir que revisa les dades dels wearables dels pacients d'una manera o altra, amb molta confiança en el seu valor clínic. El que frena una integració més profunda no és la manca d'interès dels metges. Cap dels països estudiats no supera el 6 % d'integració, sobretot per les regles de reemborsament i els buits en el flux de treball, no per dubtes sobre la qualitat de les dades.

Del costat del pacient, un estudi del 2025 va trobar que el 78,4 % dels usuaris estava disposat a compartir la informació del seu wearable amb un professional sanitari. Tot i així, la distància és evident: només el 26,5 % ho havia fet de debò durant l'any anterior.

El repte de debò ja no és recollir les dades

A mesura que els wearables es generalitzen, el repte passa de recollir dades a entendre informació repartida entre dispositius i plataformes diferents. Una persona registra l'activitat diària amb un Apple Watch, el son amb un Oura Ring i entrena amb un Garmin. Un altre client fa servir MyFitnessPal per als àpats i Strava per a les sortides a córrer. Un entrenador amb una plantilla sencera acaba saltant entre diversos taulers només per entendre com va l'equip. A les clíniques passa igual, perquè les dades que genera el pacient només serveixen si encaixen en el flux de treball que ja hi ha.

Aquest problema no el resol el dispositiu. El dispositiu recull les dades. Una plataforma d'analítica de salut pot reunir diverses fonts en un mateix lloc, de manera que l'equip detecti abans els canvis, segueixi les tendències i no hagi d'obrir cada app per separat. Plataformes com Sonar Atlas funcionen així i connecten en un sol lloc les dades d'apps i wearables. El valor no és tenir més mètriques a la pantalla. És que aquestes dades es llegeixin amb facilitat i serveixin quan toca decidir.